RELACIONS FAMILIARS

Dins un sistema familiar, podem trobar dos tipus de relacions. Les anomenades simètriques i les complementàries. Les relacions simètriques són aquelles que es basen en la igualtat i les relacions complementàries, en la diferència, és dir, on la conducta d’un participant està en una posició superior respecte a l’altre 

A les relacions simètriques existeix el perill de la competència, quan els dos participants tracten d’imposar la seva manera de plantejar la situació per sobre de l’altre. Aquestes situacions condueixen a les escalades simètriques. Un exemple d’escalada el podem observar en una baralla entre germans o en molts conflictes de parella. La situació es pot desbloquejar quan un dels dos accepta la posició de l’altre, respectant-la

A les relacions complementàries, existeix el perill de la complementarietat rígida quan sempre un dels  participants imposa com ha de ser la posició de l’altre. En aquests casos, la situació es podria resoldre deixant de banda la complementarietat per negociar, redefinint temporalment la relació com a simètrica, i recuperant la jerarquia, i per tant la complementarietat, una vegada acabada la negociació. Un exemple d’aquest tipus de relació el podem observar en les disputes entre uns pares i el seu fill adolescent sobre l’hora de tornar a casa. Durant la negociació actuen simètricament, posant-se a un mateix nivell, però una vegada han arribat a un acord el pare o la mare han de tornar a la seva posició superior per fer complir allò pactat. O quan un pare juga amb un nen i competeixen durant el joc però una vegada arriba l’hora de sopar el pare dona per acabat el joc i el fill accepta que s’acaba.

Una complementarietat rígida, que tracta d’imposar la seva posició per damunt de l’altre sense possibilitat de negociar o escoltar la postura de l’altre, podria acabar desencadenant en una escalada simètrica. Per exemple, si el fill adolescent de l’exemple anterior sent que mai se’l té en compte i no pot negociar res, és possible que trenqui la complementarietat actuant la seva impotència i començant a comportar-se dins la família sense respectar la jerarquia i, per tant, buscant una relació simètrica que pot acabar en una escalada de poder.  

Ajudar a les persones i families que venen a teràpia demanant ajuda a identificar quin tipus de relacions mantenen, pot ser una eina útil per a modificar dinàmiques de relació que produeixen cert tipus de patiment

Bibliografia

Sistema de Creencias familiares. Terapia y cambio. Rudi Dallos. Ed. Paidós. 1996